dimecres, 28 de gener de 2009

Primers passos













- yaoundé -
La idea del blog és fer una mena de crònica de la meva estada a Camerun, penjar fotos, etc. De moment, un dels problemes que tinc, i que sempre he tingut, és fer fotos: un acte en certa manera violent, quan aquí, la mirada aliena ja és profunda, que es clava també amb certa violencia. Ho sento com una invasio el fet que girin el cap quan la blanca passa pel seu costat: no és violent també que la blanca faci una foto dels venedors del carrer? És clar, és blanca té i fa moltes coses que ja es donen per enteses simplement pel color de la pell...
No és agradable passejar pel centre de Yaoundé, on estic aquesta primera setmana. No hi ha voreres, els taxis van com bojos, la gent, excepte si no has tingut conversa amb ell o ets amic d'un amic d'un amic (que en aquest cas, seràs la reina del local) pot resultar, fins i tot, distant.
Una passejada de matí estarà plena de "la blanche, eh, la blanche!", de mirades abusives, i claxons de taxis.
A dalt, deixo algunes fotos, de l'any passat i alguna de les poques que he fet aquests dies.

17 comentaris:

Ariadna ha dit...

Enguititaa!! Quina il·lusió estrenar el primer comentari de la primera intrusió teva a les noves tecnologies :)

OLE, OLE, OLE!

Un grand bisoux!

Anònim ha dit...

holaaaaaaaaaaaaa.
Espero que vaya bien.
Saludossss

Gonzalo

Anònim ha dit...

Uep Cristina!!

Gràcies per deixar-nos xafardejar sobre la teva estada a Camerún!

De les fotos, tranquila que acabaràs per "oblidar" la cámara cada vegada que se suposi que has de fotografiar alguna cosa (poden espemnyar els records i, com aquests, segur que són mentida podrida...); de les mirades, tu acabaràs aprenent a mirar i a entendre mirades.

Salut i molt bon sort!!

Llorenç

Anònim ha dit...

Enguitita!!!

Ja estàs a la teva TinaTown, quina il·lu!!! L'heu vist quina foto ha penjat??? Ella tota innocent prenent notes??? Ho haveu vist això. Que mona! i com la trobem a faltar... Aixx! Vinga nois i noies fem el cor fort que ella està fantàstica. En nom de tots COURAGE PETITE AMIE!!!!!

T'ESTIMEM!!!!!!

Gina

Laida Urzelai ha dit...

Corazon de limon!!
molt agraida de poder formar parte del teu viatje...l'antropologa innocent que ens façilitara el viatje fins al Camerún.
Eskerrikasko!

Anònim ha dit...

Hola Cris!

Sóc la Pati,

Nena...ets una artista escrivint. Espero, com diu el Llorenç que acabis entenent les mirades i elles a tu.

Gràcies per compartir la teva història amb nosaltres i t'he de dir una cosa...he acceptat lo de Moçambic...estic molt nerviosa i indecisa, tot i que el projecte és molt guapo. La teva experiència serà per a mi un referent!!

UNA ABRAÇADA!

Pati

Anònim ha dit...

Ieeeepa Cristiiina!!!

Només volía donarte molts anims i dirte que espero veuret al Agost, farem tot el possible per que poguem compartir uns dies amb tu!!

Molta sort!!!
Dani

Marta ha dit...

estic veient el naixement d'una antropòloga innocent (i així ha de ser)!!!!! i això és un miracle. Et preguntes, els preguntes, et sent estrangera i has passat a ser l'altra, gairebé amb A majúscula. Em dius que no és fàcil, però ha de ser difícil sinó de què serveix? ja saps que, perquè hi hagi anagnòrisi a d'haver-hi tall. Com estàs aprenent de tu mateixa!! ets tan forta, tan capaç de comença a reconèixer les mirades que sense saber-ho ja has començat el teu treball de camp: into the wilde. Avui he llegit "l'amor és proporcional a la distància". Imagina't qui som ara.
en aquest blog seré la papallona de sorra. igual com el color del blog

Marta ha dit...

M'he deixat una "r" i una "h". Poseu-les allà on vulgeu

Anònim ha dit...

Cristina, sóc el Pau.

Que bé veure't ! M'ha fet molta il·lusió. M'he enrecordat quan eres petita i escrivies als pupitres del cole.

L'altre dia dissabte a la tarda amb la teva mare ens vam fer un fart de reiure a costa teva ..jejej encara ric quan m'erecordo. És una gran dona.Ho necessitavem...va ser molt catarsic. Tot un ritual que has de venir a desxifrar.

Per aqui tot bé. Sembla que les coses es posen a lloc, bé com allà.

T'envio una forta abrasada i un peto molt gran.

T'estimo molt a tu, i al Camerún.
Bé, t'estimo més a tu, t'estimo , t'estimo, t'estimo.

Simply the best,

Bon nit*, formiguetes

C.E.F. ha dit...

Nois i noies,
em fa feliç el vostre suport! Gràcies, i de mica en mica ja faré per a què pogueu fer el xafarder...
:-)

una abraçada enorme a tots!

Ariadna ha dit...

Saps, cada cop que entro al teu blog m’omple d’alegria veure’t allà, a la foto, amb el boli, la molesquine, la taula, la porta al fons…tot és estàtic però en el fons has escollit una foto que està plena d’acció, de moviment, de petits detalls que mostren el petit camí que has fet però el gegantí recorregut que et queda per fer. Una foto que ens farà anar amb tu allà on vagis. Encara que no la canviis, que sempre sigui la mateixa…perquè les tevés paraules aconsegueixen creuar les fronteres visuals i convertir-se en pures imatges.

Reflexions i critiques, aprenentatge i obervació, coneixença i desconeixement…TOT absolutament TOT del que t’estàs trobant i del que ben segur et trobaràs serà nou, però en el fons, i com diu la Tona “into the wild” és del que es tracta!

Disfruta-ho moltíssim, absorbeix cada un dels minuts que passes allà, perquè nosaltres des d’aquí també t’estem seguint!!!!

Un petó, Cristina!
Des del Camerun continuo sentint cada dia, com l'angelet em guarda :)

MartaM ha dit...

Cris!

Hola, sóc la Marta Moya. Molt bona idea això del blog, només arribar ets capaç de fer el que jo no he pogut fer en 6 mesos (ehem...). Molts ànims, ets una valenta.

Una abraçada ben forta,

Marta

MartaM ha dit...

Per cert, quina ironia que Youandé i Rockford tinguin una mancança en comú... la de les voreres. Llàstima que en un lloc sigui per la pobresa i en l'altre per l'opulència.

Cuida't molt. Un petonàs!

Marta ha dit...

"Si passeu mai per davant de casa
no deixeu d'entrar una estona.
Ens ajaurem al sol sota les branques,
de la més gran de les figueres.
Ens ajaurem al sol sota les parres,
sota un pi o d'una olivera,
i deixarem que les abelles
se'ns enduguin els pensaments
al rusc
per fer-ne mel."
PAU RIBA

Anònim ha dit...

Enguitita, reina mora i antropóloga innocent!!!!! Les últimes fotos son molt maques i et vaig molt integrada amb les teves amigues.... m'agrada!!!

Tot està molt bé: m'agrada que estiguis contenta, que t'ho estiguis passant molt bé, que cada cop estiguis més integrada, però sincerament, el que més m'agrada és que molt aviat et tindrem per aquí entre nosaltres (juas, juas, juas!!!) 5 minutos más para cuenta atrás.

T'estimu!!!

Gina

Anònim ha dit...

Per cert m'he deixat una cosa... L'altre dia la Tona i jo anàvem caminant tranquil·lament pel barri quan de cop i volta vem sentir la teva olor. Ens vem para en sec i vem començar a mirar a tort i dret olorant com si fòssim depredadores que han olorat la seva presa:
- Ho sents? Sents aquesta olor? On és? És olor a Enguita!!!!!!!
Durant dos minuts vem ser transportades a uns mesos enrera quan encara et teniem per aquí (petita antropologa rinxolada). Però vem tornar a temps per adonar-nos que estaves lluny de llurs llars i que segurament el que haviem olorat era un flaire, o pequeño ápice de la teva fragància, que havia atravessat mitja Àfrica venint directament de Camerún i que havia arribat a nosaltres com si d'un àngel es tractés.

Després ens vem adonar que algú estava fent servir el teu suavitzant de la roba, però va ser bonic mentre va durar, ja que durant uns instants et vem tornar a tenir entre nosaltres i et vem poder tonar a abraçar.

T'ESTIMEM!!!!