Sortejant somnis

Pels carrers de Yaoundé fa un parell de mesos que pengen unes banderoles anunciant la loteria americana. Tenint en compte que l'ambaixada americana és una mena de recinte enorme, tancat, amb supermercat a dins i tot, vaig pensar que seria un element més del seu etnocentrisme.
"S'han inventat una loteria, aquests!".

Va passar el temps, i vaig veure altres pancartes que a "Loterie Americaine" s'afegia un "Devenez citoyen americain"... La confusió creixia. Convertir-se en ciutadà americà? Confesso que malgrat la curiositat, no vaig investigar massa, perquè sense voler-ho intuïa un tuf que no m'agradava.

Un dia, de manera casual en una coversa quotidiana, em sorgeix l'oportunitat de plantejar aquesta qüestió, i acabo de treure l'entrellat:
Bàsicament, sortegen visats per als Estats Units. Increïble? Sí, però cert. Evidentment, el sorteig no és tan fàcil, ja que existeixen certs criteris de selecció (o, diguem-ne, un perfil amb certes característiques).

Independentment, per tota la ciutat, el ciutadà camerunès és bombardejat amb la idea que pot viatjar als EUA, convertir-se en un americà més, portar-hi la seva família, estudiar... Quina manera més bruta de jugar amb les esperances de la gent, i més aquí, que només busquen la mínima oportunitat per a trepitjar Europa o Estats Units (sense necessitat de quedar-se, només pel plaer de viatjar com podem fer nosaltres a l'Àfrica). A Camerun, qualsevol persona, amb mitjans o no, té dificultats enormes per aconseguir visats d'entrada als països de blancs. Veure les pancartes de la loteria americana em sembla un exercici de frivolitat màxima, una acció que trenca amb la filosofia del somni americà: arribar a la terra promesa sense esforç ni treball? És més, es tracta d'una forma de vendre el somni americà, ja perdut en la nihilista societat de consum, a l'Àfrica, territori castigat per la brossa que no es vol allà "a dalt", que sembla no aixecar-se, que el canvi polític sembla amagat, on el ciutadà mitjà no confia en el seu propi potencial i resta en una mena de conformisme melancòlic o en un estat de broma irònica... Tot plegat, és que es pretén vendre la vida "perfecte" a una comunitat desesperançada a canvi d'unes butlletes? Amb el que costa aconseguir un visat per a certs països, i sobretot els EUA, només em queda dir que QUINA BARRA!