Aquest any, Mr. Biya, le Président, no ha fet acte de presència: sap que en actes públics no sortirà ben parat. S'ha limitat, doncs, al discurs televisat d'ahir a la nit, de cara als joves, exaltant els valors d'esforç i treball... L'altre dia em dèien que de què serveixen tants títols quan els joves es troben després davant del mur de l'atur? Àfrica no és tan llunyana en certs aspectes...
Deixo algunes fotos de l'acte i del centre de Yaoundé.
No ha deixat de sorprendre'm tot el muntatge en general, però ha estat maco passejar-se entre taaaants nens i adolescents hormonats intentant lligar (per cert, és que tinc cara de "veiteañera"?).
Les dues nenes que miren a càmara, després, s'han acostat a la resta d'amiguetes i m'han seguit una estoneta, sentia les seves rialles rera l'orella i s'han quedat aturades a certa distància, xiuxiuejant entre elles. Les mirava de reüll. Una "s'ha atrevit" a acariciar-me el braç, m'he girat i s'ha anat corrents amb la resta, rient com quan un nen fa una malifeta... Sentien curiositat per tocar la meva pàl·lida pell?
En fi, bon fête de la jeunesse!
7 comentaris:
OOOOOh quins trajes regionals (suposo que deuen ser els camerunesos, no?) més xulos que porten!!!
Ja saps que m'encanten les fotos de nens i en el teu post d'avui he pogut disfrutar de la festa de la jeunesse :)
Un petó!
Que guay¡¡¡. El que em costa d'entendre és que en plé segle XXI, les criatures encara puguin estranyar-se en veure una persona amb la pell blanca¡¡¡.
Segueix actualitzant el blog. Aixó enganxa.
Petons.
Ho he aconseguit¡¡¡¡¡¡¡¡ el meu primer comentari al blog. Que tonta¡¡¡
Hola guapa, sóc la Laura (mami Gineta) jo també m'he enganxat al blog i també és el meu primer comentari en un, tota una experiència.
Les fotos són molt xules, et deus sentir en un altre món. Disfruta el que puguis de tot això.
Fins a la propera. Un petó molt fort.
Laura
Que guay la mami!! Enganxada al Blog, Aix.. Records.
I que boniques les nenes. Els hi deus semblar una cosa ben rara, tota blanca, és clar. Et van tractar com si fossis d'un altre espècie. Comunicació verbal no hi va haver ? Els hi haguessis pogut dir algo, no? Eto'o, eto'o..
Un petonàs.
Aixó, aixó, podries utilitzar l'Eto'o alguna vegada. Quan vinguem, el papa i jo portarem una careta de l'Eto'o, cadascun, baixant de l'avió, jeje.
Sí, sí companys de blog, si tot va bé, els papis pensem anar per setmana santa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Petons.
LE DÉSERTEUR
BORIS VIAN
http://www.youtube.com/watch?v=gjndTXyk3mw
Monsieur le président / Je vous fais une lettre / Que vous lirez peut-être / Si vous avez le temps / Je viens de recevoir / Mes papiers militaires / Pour partir à la guerre / Avant mercredi soir / Monsieur le président / Je ne veux pas la faire / Je ne suis pas sur terre / Pour tuer des pauvres gens / C'est pas pour vous fâcher / Il faut que je vous dise / Ma décision est prise / Je m'en vais déserter /
Depuis que je suis né / J'ai vu mourir mon père / J'ai vu partir mes frères / Et pleurer mes enfants / Ma mère a tant souffert / Elle est dedans sa tombe / Et se moque des bombes / Et se moque des vers / Quand j'étais prisonnier / On m'a volé ma femme / On m'a volé mon âme / Et tout mon cher passé / Demain de bon matin / Je fermerai ma porte / Au nez des années mortes / J'irai sur les chemins /
Je mendierai ma vie / Sur les routes de France / De Bretagne en Provence / Et je dirai aux gens: / "Refusez d'obéir / Refusez de la faire / N'allez pas à la guerre / Refusez de partir" / S'il faut donner son sang / Allez donner le vôtre / Vous êtes bon apôtre / Monsieur le président / Si vous me poursuivez / Prévenez vos gendarmes / Que je n'aurai pas d'armes / Et qu'ils pourront tirer
Publica un comentari a l'entrada