"Viatjar sempre suposa una infidiletitat envers el món que deixem enrere. És una mena de canvi de guàrdia personal, una renúncia a la personalitat pròpia. Suposa trencar el coll a la nostra pàtria per adoptar-ne, temporalment, una de nova. No és una regla universal; depèn de la nostra inclinació a mirar enrere, però funciona sempre, sigui quina sigui la latitud escollida i la durada de temps que hem triat per marxar. La ruta i la meta escollides no tenen importància."
Nicolás Valle, Ubuntu, Estimada terra africana (2008)
Serà veritat? De moment, i en termes legals, he deixat d'estar empadronada a Barcelona per estar registrada a Yaoundé: és un procés automàtic, t'inscrius aquí com a resident i deixes de ser-ho a la teva "pàtria"...
Malgrat aquesta "paperassa", ara mateix trepitjo el no-lloc, un espai liminar entre el que he deixat enrere i el que tinc al davant. Potser sí que he estat infidel a la meva pàtria i, com a càstig, em deixa aquí "al mig" durant uns dies. Res està donat i la feina només és meva.
Però, com ja vaig confessar al meu germà postís, només he perseguit coherència amb la meva personalitat, no renunciar a ella... Perquè, tot plegat, no significa fugir, sinó CÓRRER.
(NOTA: "Ubuntu", un llibre fantàstic. Gràcies “A.”, el missatge d'avui, te'l dedico.)
8 comentaris:
Com diu el nostre amic:
We gotta get out while were young
`cause tramps like us, baby we were born to run
Cris, tia, tots els tràmits els fas abans que jo... encara no m'he donat d'alta al consulat! Sóc un desastre... no crec pas que això vulgui dir que he traït menys la pàtria que tu, oi? La veritat és que viure'n allunyat fa que preguis més consciència de la seva existència (qui diu pàtria diu sentiment de pertànyer a algun lloc)i la miris amb uns ulls completament nous. És una experiència que obre mires, t'ho asseguro!
Una abraçada ben forta
Epa!
Marta!!!! No pateixis, és que vaig anar directament a l'ambaixada a preguntar coses sobre el visat, etc, i clar, em van fer inscriure...
Com bé dius, el sentiment de pertanyença surt a la llum amb la distància.
Una abraçada enorme, Moyos.
Ari, lady, yeah, The Boss is always right (thats why he's the boss)
Ostres... llegir-te em fa recordar la meva experiència per Argentina, jo també estava empadronada i tenia Dni d’estrangera, vaig tenir que fer cua durant més de cinc hores, passant d'una finestreta a l'altra i essent interrogada com a forania que era...
Es curiós, però, com canvia la perspectiva, i ara que tu ets lluny de la "pàtria" i jo hi torno a ser-hi se’m fa més present l’enyorança que quan jo era la que estava lluny i tu a la “pàtria”... Serà que quan estem lluny tenim moltes coses noves per aprendre, una perspectiva diferent cada dia, i aquí, a la nostra realitat quotidiana, cada dia, submergida en la rutina estressant, torbo més a faltar les converses i estones amb una gran amiga.
Un petó ben gran i una abraçada fortíssima!
Núria
Gràcies a tu també per cuidar l'"Ubuntu"!
"A."
EL NOSTRE COR ES LA NOSTRE PATRIA, ALLA ON SIGUIS SERA LA TEVA ESTIMADA TERRA, LA TEVA VIDA, EL TEU SENTIR, TU TU I TU!!!!
L. (jejeje)
...per cert..cuidau k fa una setmaneta k soc consuctora aviam si m'emociono i arrivo fins a camerunnnnn unga unga!!!
maite zaitut limontxelito!!
la anonima torna i diu...perdo pero soc conDuctora...
I war einer Berliner. Echt, mit meine Anmehldung!!
Publica un comentari a l'entrada