dilluns, 2 de març del 2009

Toujours l'embouteillage!

Yaoundé i els taxis és un tema que mereix una entrada al blog. Bé, de fet, la conducció en general la mereixeria, però parlaré des de l’únic punt de vista que puc: des del seient del copilot o els seients del darrera d'un taxi. Abans de tot, s’ha de dir que Yaoundé està plagat de taxis: és el transport per excel·lència. Existeixen les moto-taxis, actualment prohibides a Yaoundé per ser factor d’accidents (i no m’estranya...) encara que aquí les prohibicions són força relatives.
Bé, anem per passos:

1) Els taxis són, almenys, de 14a mà... Dir que estan atrotinats és poc: vidres trencats, portes que s’obren amb cables, retrovisors caiguts (si és que n’hi ha...)

2) Són símbol clar del col·lectivisme popular: t’hi fan cabre a dins sigui com sigui. He pujat a un taxi junt amb 5 persones més i, certament, NO HI CAPS: t’asseus de costat i treus el braç per la finestra per crear una mica més d’espai (amb el conseqüent risc de perdre’l considerant l’estil de conducció camerunès). I quan dic transport col·lectiu em refereixo del tipus Arca de Noè: adults, infants, blancs, negres, gallines...

3) Si funcionés el carnet per punts, el negoci dels taxis s’acabaria. A més, del que ja vaig coneixent de Yaoundé, només he vist 3/4 semàfors i 2/3 passos de vianants. Tampoc serveixen de massa i, de fet, el vianant és l’últim que compta en la circulació viària.

4) Però abans de tot, has d’aconseguir pujar-hi. El funcionament és el següent: et veuen, paren al teu davant (més o menys), dius on vas i si volen, fan sonar el clàxon i puges. Si no volen, gairebé et quedes amb la paraula a la boca perquè marxen seguidament sense dir-te ni un no. Hi ha vegades que des de l’altra banda del carrer has de cridar on vas.

5) En el millor dels casos, entres tal qual un cop sents el clàxon. Preu estàndar: 200 cfas, que equival al trajecte normal. (Nota: encara em pregunto què és normal...)

6) En cas contrari, després d’informar del teu destí i abans d’entrar sents un Tu paies combien? A regatejar el preu... i pels blancs és tasca difícil: es dóna per entès que tens més diners i, és clar, la “normalitat” es distorsiona, havent de pagar més. Si no els agrada el preu que proposes, simplement marxen igual que han arribat... De totes maneres, una té bona fe i quan veu que el trajecte és “llarg”, proposa 500 cfas i:
6.1) T’agafen massa ràpid: mala senyal, estàs pagant massa
6.2) Algú puja una mica més tard que tu però baixa abans i suposes que pagarà uns 300 cfas. T’adones que al pagar dóna 100 cfas i penses Ok, encara has d’aprendre molt

Independentment, es tracta de quantitats miserables: 100 cfas són 15 cèntims d’euro... I amb molta sort, trobes algun taxista simpàtic. Amb més sort, tot i haver acordat preu, al final no et deixa pagar perquè li has caigut bé. Li has caigut bé o vol lligar perquè acte seguit demana el teu telèfon... En fi, c’est le Cameroun!

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Jejeje què gran el món dels taxis!
Realment en aquests països viatjar, agafar, anar, buscar o tot el que estiguis relacionat amb el tema Taxi sempre és una experiència :)

Cris, poc a poc, segur que te'n sortiràs perquè t'acceptin de bones a primeres els 100cfs!

Un petonàs!

Anònim ha dit...

Jeje, que guay!!
On es la teva motocicleta !! (si tamare em sent segur que no li fa gaire gràcia)

Els dos cops que vaig anar a la repu el funcionament dels taxis ere igual al que exposes. Bé, no havies de dir on anaves i el regateix era molt dur.
L'estiu pasat em vaig sorpendre a mi mateix agafant la matricula d'un taxi m'entre el taxista anava insultant de forma descontrolada al taxi de davant i entre les mans i el volant tenia un boli i paper de la guia per deixar constància de que el taxi de davant li havia tret els clients. Estava endemoniat, a la Mireia casi li agafa un cobriment de cor.

A les guagues hi cabia una infinitat de persones. Amb l'Alba l'agafavem cadadia i també vam pujar a motocicletes de tres places.

Ha mort el pepe rubianes, estava fent una obra (o acavaba de fer-la) que es deia La sonrisa Etiope i parlava sobre Africa i la manera de somriure de gent amb una historia vital tant destructurada. Tot molt topic: "Somos como un pez que va rebotando en la pecera, i no entendemos nada. Pero està bien no entender nada porquè a sí uno se pregunta...Si tenemos de todo, piso, parquet, labavo..Si no cuidas el alma se muere i si se muere estàs muerto. Aunque andes por la calle." tant fàcil com senzill. Em vaig enrecordar de la teva coherencia-serendipity.

Van acabar amb unes dances i vestis com els de l'alba.

PD: Menys taxis i més feina , he? que et vec molt copilot i has de
idear una nova teoria corporea que s'adecui aquest cossos.

PD2: Encara que siguin 15 cent. fa molta ràbia ser discriminat a pagar més.

T'estimu moooolt! See the pireamids of ..long the nil... See..

Vaig anar a un karaoke i vaig cantar Simply the best!!


Pd3: huaria d'haver fet un meil.
Pd4: Volem party in the jungle!!!

baronetti ha dit...

AAAAAAAAA, que es poden fer comentaris i tot!! Es bo saber-ho, fa temps que m'ho preguntava... Ja veieu que no acaabo d'estar al dia de les noves tecnologies!
Un petonàs per tots i vigila amb els taxis Cris...
muaaaaaaak