dissabte, 19 de setembre de 2009

El frotar se va a acabar!!!!!

Quina gran frase tan present en el nostre imaginari cultural i en la nostra història… Qui no recorda tal anunci de detergent? Llàstima, i sense ànim d’incidir en el món de la publicitat, que aquest eslògan hagi resultat plenament un engany, per molts anys que hagin passat i per moltes pel·lícules de ciència ficció que haguem vist on es mostrava el segon mil·lenni com l’època del regnat de les màquines…

Efectivament, vull arribar a la qüestió de la rentadora. Molts cops es té la tendència a apel·lar al món de les necessitats imposades en el qual vivim; luxes que es converteixen en necessitats i, certs esperits somiadors (entre els quals m’incloc honestament) persegueixen l’ideal de desprendre’s de tota mentida que farceix aquest món de llumenetes, bits i endolls. Se suposa que estem envoltats de necessitats innecessàries i, doncs, l’ésser humà no necessita vertaderament viure envoltat, per exemple, d’electrodomèstics.

Fa poc m’he mudat i totes aquestes qüestions han sortit a la llum. Realment necessito una “túrmix”? De tota la vida s’ha utilitzat el morter i, aquí a Camerun, la gent fa sopes i purés amb estris tradicionals. Rentaplats? Per suposat que no! Microones? Un foc per escalfar ja va bé. Forn? Amb foc, pedres i un recipient ample es pot aconseguir el mateix efecte. Rentadora...? No, és clar, rentar a mà, com abans!

No paro de sentir el meu propi riure davant les meves pròpies paraules... Tothom hauria d’agrair l’inventor de la rentadora (afegeixo: es pot saber perquè no és més reconegut?). És més, m’avergonyeixo de com em sento d’estúpida i ridícula cada cop que faig la bugada... perquè semblava molt fàcil! No diré que és el primer cop que rento a mà, ni molt menys: roba interior durant els viatges llargs, alguna samarreta que no accepta el rentat a màquina... Però ara només cal imaginar rentar TOT el que un pot arribar a tenir al cubell de la roba bruta i assimilar que s’ha de rentar a mà... L’orgull es convertirà gairebé en llàgrimes... I és que no ho coneixem tot, i un se n’adona que, vertaderament, els electrodomèstics poden ser un luxe però faciliten les vides, sobretot les nostres, “les d’allà a dalt”, on l’estrés modifica el nostre temps sense preguntar-nos.

Vaig per passos. El fet, doncs, d’acumular la roba bruta al cubell només és acceptable en el marc de la filosofia de la rentadora. Acumules, reagrupes la roba i, com a molt, en poses dues, la mateixa tarda si cal. Si es disposa d’assecadora, el procés ja és immillorable. Ara bé, sense la màquina, la roba NO es pot acumular, si no, un s’arrisca a perdre tot un matí de la seva vida rendit a les tasques domèstiques. Doncs, realment, i per molta mandra que faci, almenys cada dos o tres dies, s’ha d’intentar tenir la roba neta al dia, encara que sigui robeta interior. Tot i que, l’acumulació de calces, calçotets i mitjons és el millor que a un li pot passar!

Respecte la logística, també cal ser acurat: un cubell gran per deixar la roba en remull i sabó i un altre per anar depositant la roba ja fregada. Sortosament, aquí a Camerun existeixen una mena de tamborets que vaig comprar per macos, i que ara entenc realment la seva vertadera funció: són increïblement còmodes per seure i fer la bugada.


El procés de rentar, en el fons, tots el coneixem i no té res de l’altre món: sabó, fregar la roba i aclarir. Ara bé, arriben altres qüestions: l’olor de la roba. Aquí, el millor sabó per rentar no és precisament el que millor olor fa; doncs, cal afegir en el procés una roixadeta de suavitzant o quelcom similar que pugui fer olor a lavanda (és el més recomanable i el més fort d’olor). També, cal vigilar la roba que pot arribar a destenyir, perquè, de manera inexplicable, roba vella que ja fa temps que s’ha rentat a la rentadora, aquí deixa el seu rastre a totes aquelles peces més sensibles a la presència de colors forts.

Un últim detall. Els texans (cal recordar els carrers enfangats de Yaoundé). Asseguro que la nostra pell fina i poc treballada acabarà ressentida (pells aixecades, mans adolorides...). La tasca és dura i, mentre la cantarella del “frotar se va a acabar” et va ballant pel cap, erròniament penses que un fregall d’aquells platejats per netejar les cassoles més brutes serà d’ajuda... Pensament que recomano eliminar... Fins i tot, la veïna animarà amb un “Du courage!”. La veïna en qüestió s’acostarà i et preguntarà, amb tota l’evidència del món, per què no rentes els texans amb un raspall... Mires les teves mans de dits gairebé llimats i dius que és una bona idea, avergonyida de la teva manca d’experiència i feliç de la llum que s’obra al teu davant...!


Ja per acabar, una confessió. Els llençols i les tovalloles les rentem a casa d’una amiga que té rentadora... Sí, i què? Heu provat de rentar llençols algun cop? I tovalloles? Pesen un horror després de submergir-les a l’aigua...

Tot plegat, es tracta d’habituds diferents... Però, certament, s’ha de donar les gràcies a l’existència de la rentadora i prometo que d’ara en endavant no tornaré a tenir mandra de posar-ne cap (d’una manera o altra sempre aprenem, oi?...).U



4 comentaris:

MAMI ha dit...

jejejeje, no em puc creure que facis aquestes reflexions en relació a la bugada, la rentadora, l'assecadora. Jo ja ho veia una mica dur tot aixó de rentar a mà, pero...bé es cert que d'una manera o l'altre sempre aprenem. Marujilla, marujilla. Quan estiguis a casa ja sé qui rentarà la roba a mà¡¡¡ i no valdran excuses. Segueix aprenent marujeo que a mi m'anirà de conya.
Petonets

MartaM ha dit...

M'ha encantat aquesta oda a la rentadora amb arguments de tant de pes... la meva àvia sempre ho diu, que el millor invent ha estat aquest, ha suposat tota una alliberació (sobretot per a les dones) del món occidental! Quina sort tenim de tenir-vos alla, perquè ens recordeu que hem de valorar més el nostre dia a dia.
Petonets molt fort als dos!
Marteta Moyos

Ariadna ha dit...

Jajajaja enguitaaaa!! Jo ja veia poc factible (quan estava amb tu a Camerún) això de rentar les tovalloles i els llençols a mà....però realment la teva reflexió, i com la Marta ha dit, la teva ODA A LA RENTADORA ha arribat a nivells inòspits!!!

On està la que sempre defensava la vida primitiva?! La que no li calen ostentacions? La que deia que "si les nostres àvies ho feien, nosaltres també!", la que es negava a anar a casa del José Luis a fer la bugada?! La que una i altra vegada repetia que no, que no necessitava rentadora....????

Ai Enguita....què sabia és la naturalesa ¿humana? que crea invents que ens faciliten les vides no?!?!

JAJAJA M'he partit la caixa!
Un big bes! :)

Anònim ha dit...

Que visquin les rentadooores!!Estic amb tu plenament i sé de qué parles!!A casa per sort tenim una empregada i cada vegada que la veig fent la bogada l'admiro!!! VISCA LA RENTADORA!

Un petó inmens als dos!!!

Bon courage! Pati