dimecres, 21 d’octubre de 2009

Un cel, un regal

No ho vaig saber apreciar al principi: Yaoundé tenia un cel amb una llum que t'esclafava... Però només s'ha d'estar alerta i no oblidar que, al cel, sempre hi ha algun que altre espectacle... Unes petites mostres del cel africà, que t'arriba, que et menja...









5 comentaris:

Anònim ha dit...

tu si que ets un cel i un regal.

Anònim ha dit...

petons bonica, et trobo a faltar. Núria

Ariadna ha dit...

ooooooohhhh!! quina il·lusió haver pogut viure aquest cel que et devora al teu costat!! :)
un petonàs

MartaM ha dit...

Quines imatges... sort que hi ha llocs a la Terra on encara queden paraïsos perduts... un petó! Sé que t'haig de contestar un email, algún dia caurà!
Un petó!

Marteta Moyos

Laida Urzelai ha dit...

Limontxeltoooo!!!jo tb et vull menjar d'una abraçada!!!t'estimo...
disfruta de akest cell...çfins aviadet!!!