No ho vaig saber apreciar al principi: Yaoundé tenia un cel amb una llum que t'esclafava... Però només s'ha d'estar alerta i no oblidar que, al cel, sempre hi ha algun que altre espectacle... Unes petites mostres del cel africà, que t'arriba, que et menja...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
tu si que ets un cel i un regal.
petons bonica, et trobo a faltar. Núria
ooooooohhhh!! quina il·lusió haver pogut viure aquest cel que et devora al teu costat!! :)
un petonàs
Quines imatges... sort que hi ha llocs a la Terra on encara queden paraïsos perduts... un petó! Sé que t'haig de contestar un email, algún dia caurà!
Un petó!
Marteta Moyos
Limontxeltoooo!!!jo tb et vull menjar d'una abraçada!!!t'estimo...
disfruta de akest cell...çfins aviadet!!!
Publica un comentari a l'entrada